Únic en tot el Mediterrani i representatiu del dinamisme econòmic de Barcelona als segles XV-XVI.

L’anàlisi de carboni 14 va situar la data de construcció vers l’any 1410. L’esperança de vida habitual d’aquesta mena de vaixells era de 10 a 15 anys. El dipòsit final de la part conservada el podem situar abans del 1439, durant les obres de la primera escullera del port artificial.

La tècnica constructiva del vaixell tinglat no és la pròpia d’una embarcació construïda a la Mediterrània. El principi constructiu és el folrat previ i buc tinglat, propi de l’àmbit atlàntic, des del Cantàbric fins al Bàltic.

La presència de pol·len d’espècies vegetals pròpies d’un ambient cantàbric o de l’Atlàntic temperat, la comparació de la peça amb altres de semblants, la historiografia existent i la documentació arxivística han portat a plantejar la hipòtesi que sigui d’origen basc.

Embarcació mercant de mitjanes-grans dimensions i gran capacitat de càrrega. Tot indica que es tractava d’una “barxa” basca governada amb un únic timó i propulsada per una gran vela quadrada disposada a l’arbre major. Probablement, aquest es veia acompanyat per altres dos arbres, el de trinquet, situat més a proa, i el de messana, més a popa; aquest darrer amb vela llatina.

Eslora (longitud) d’uns 30 metres i mànega (amplada màxima) propera als 9 metres. Capacitat de càrrega d’entre 150 i 300 botes (entre 62 i 124 tones). La bota era la unitat de mesura emprada a l’edat mitjana per calcular la capacitat d’una embarcació. A Barcelona era l’equivalent de 10 quintars, 416 kg.

35 mariners

Vaixell viu convertit en objecte arqueològic. El Barceloneta I va ser trobat als peus del baluard de Migjorn, sota la primera escullera de Barcelona.

Els anys 1420 i 1426, respectivament, el diari del Consell de Cent recull dues notícies relatives als grans temporals patits a la platja de la ciutat. Totes dues destaquen que, entre les embarcacions sinistrades, n’hi havia de “castellanes” o tinglades que havien acabat “donant en terra”. Els trets lliguen bé amb les restes d’una embarcació encallada a la platja i en procés de desballestament, després que un cop de mar l’hagués arrossegada fins al lloc on es va trobar. Així ho indiquen les evidències d’esquarterament i espoli que presenta el Barceloneta I