Derelicte Barceloneta I

Projecte d’ampliació del port de Josep Rafo, de 1859

(Arxiu de l’Autoritat Portuària de Barcelona)

El primer projecte elaborat per l’enginyer Josep Rafo i Tolosa, aprovat el 1860, consistia en la construcció del dic de l’Est, del dic de l’Oest –o contradic- i de tres grans molls que donaven lloc a tres dàrsenes i un avantport. El projecte es va dur a terme en les obres realitzades fonamentalment entre 1869 i 1875, i només es van construir les infraestructures exteriors dels dics de l’Est i de l’Oest, i dels molls de Ribera.

Projecte de Mauricio Garrán de 1873

(Arxiu de l’Autoritat Portuària de Barcelona)

La distribució interior dels molls i dàrsenes no es va portar a terme segons la proposta de 1860, sinó que el 1873 es va aprovar un altre projecte signat pel primer director de la Junta d’Obres, l’enginyer Mauricio Garrán. Les obres realitzades entre 1869 i 1875 van començar a superar els problemes històrics d’insuficiència de resguard i de rebliment interior i van permetre un gran creixement del tràfic en les tres darreres dècades del segle XIX.

El port resultant de les obres dels projectes aprovats el 1860 i el 1873 va acollir esdeveniments importants de la ciutat com l’Exposició Universal de 1888. La vista mostra les esquadres al port amb motiu de la inauguració de l’Exposició Universal. AHCB

El Pla Director de 1998, Arxiu de l’Autoritat Portuària de Barcelona

Àrea de la nova bocana acabada amb hotel en construcció (2008). Òscar Ferrer. APB

Les obres del dic Sud i del moll Prat després del desviament de la desembocadura del riu Llobregat dos quilòmetres al sud (2010). Nacho Vaquero. APB

Edifici World Trade Center amb les oficines de l’Autoritat Portuària de Barcelona (2016).
Ramon Vilalta. APB

Sitges de gra al moll del Contradic (2017). Ramon Vilalta. APB

La nova terminal d’ICL en construcció, en primer terme, i el moll de l’Energia al fons (2019). Ramon Vilalta. APB

Instal·lacions especialitzades per a la càrrega d’automòbils, Zona d’Activitats Logístiques (ZAL).

Terminal d’APM al moll Sud i terminals de creuers al moll Adossat (2019). Ramon Vilalta. APB

Primer atracament a la terminal BEST (2012). Ramon Vilalta. APB

La ZAL i la terminal BEST (2019). Ramon Vilalta. APB

Platja, port i nova bocana (2019). Ramon Vilalta. APB

Plànol de 1942 que mostra les destruccions provocades pels bombardeigs de la Guerra Civil. Arxiu de l’Autoritat Portuària de Barcelona

Vista aèria del port (1935) Arxiu de l’Autoritat Portuària de Barcelona

Embarcament de cotxes Seat cap a Iugoslàvia (1969). Pérez de Rozas. AFB

Passeig pel Trencaones (anys 1960) Arxiu de l’Autoritat Portuària de Barcelona

Projecte de 1900 de l’enginyer Carlos de Angulo. Arxiu de l’Autoritat Portuària de Barcelona

Pont-grua per carregar blocs a les barcasses (1905). Arxiu de l’Autoritat Portuària de Barcelona

Transport d’un gran bloc per ser col·locat a la base del dic (1905). Arxiu de l’Autoritat Portuària de Barcelona

Primeres grues elèctriques dels magatzems de la Barceloneta (1905). Arxiu de l’Autoritat Portuària de Barcelona

Interior del magatzem del moll de la Barceloneta (1906). Arxiu de l’Autoritat Portuària de Barcelona

Embarcador de viatgers a l’edifici del Portal de la Pau (1907). Arxiu de l’Autoritat Portuària de Barcelona

Façana exterior de l’embarcador de viatgers del Portal de la Pau (1913). Arxiu de l’Autoritat Portuària de Barcelona

Llançament de bloc amb una pontona especial amb rodes (1915). Arxiu de l’Autoritat Portuària de Barcelona

Goleta americana de sis pals per al transport de carbó (1917). Arxiu de l’Autoritat Portuària de Barcelona

Carregant vagons amb una càbria al moll de les Drassanes (1925). Arxiu de l’Autoritat Portuària de Barcelona

Carretó per al transport de taulons de fusta (1927). Arxiu de l’Autoritat Portuària de Barcelona

Càrrega de bales de cotó amb grua mòbil (1928). Arxiu de l’Autoritat Portuària de Barcelona

Passeig pel Trencaones un dia de festa (1930). Arxiu de l’Autoritat Portuària de Barcelona

Les millors imatges que representen el port i la façana litoral de Barcelona a mitjan segle XIX es deuen a l’arquitecte, dibuixant i litògraf bretó Alfred Guesdon (Nantes, 44 de 79 1808-1876). La vista reproduïda presenta el port en primer terme. S’hi poden veure els elements de la infraestructura, les instal·lacions i l’activitat portuària. Tot i el creixement de l’activitat, el port era encara una infraestructura menor.