L’any 2008 es van descobrir les restes d’un vaixell del segle XV al costat de l’estació de França, on s’havia excavat part del baluard de Migjorn de l’antiga muralla de Mar i del primer moll artificial del port de la ciutat. El derelicte va ser batejat amb el nom de Barceloneta I. El testimoni d’aquest vaixell, d’origen cantàbric, probablement basc, a la Barcelona de l’època és excepcional. D’aquest tipus no se n’ha trobat cap altre d’igual en tot el Mediterrani, cosa que amplifica encara més la importància mercantil de Barcelona que, durant més de quatre-cent anys, des del segle XIII fins al segle XVI, va ser un dels ports dominants en el comerç i la legislació marítima internacional a la regió.
El Port de Barcelona, compromès amb el patrimoni portuari i marítim de la ciutat, ha col·laborat amb el Museu d’Història de Barcelona per fer possible el projecte de conservació i exposició del derelicte. Gràcies a aquesta col·laboració, el Barceloneta I es pot veure a l’avantcambra del Palau Reial Major, entre el Saló del Tinell i la capella de Santa Àgata.
A l’estela del projecte neix aquesta exposició virtual que té l’objectiu de difondre i posar a l’abast de tots els públics els coneixements destacats fruit dels treballs i estudis arqueològics, històrics, de restauració, conservació i exposició del derelicte. El Port de Barcelona posa en valor la història que ens fonamenta i ens encoratja a seguir essent capdavanters.
Barceloneta I
Què hi fa un vaixell del segle XV al costat de l’estació de França?
Mikel Soberon, Arqueòleg. (Baluard de Migjorn, 10 de març de 2021)
Gravat d’una vista de Barcelona des de Montjuïc publicat l’any 1572 al llibre Civitates Orbis Terrarum. L’obra original, del 1535, és de Jan Cornelisz Vermeyen, pintor i dissenyador de tapissos neerlandès que va treballar al servei de l’emperador Carles V. AHCB
A la dreta de la imatge d’aquest gravat del 1535, sota l’arc de Sant Martí, davant la muralla del litoral i sobresortint cap a un mar ple de vaixells i galeres en formació preparades potser per a l’expedició a Tunis del mateix any–, es pot veure la forma del primer moll de Barcelona, construït a partir del 1477. Quan Jan Cornelisz Vermeyen pintava aquesta vista, el moll ja colgava les restes del vaixell que, el maig de 2008, van ser descobertes als peus del baluard de Migjorn, excavat entre l’estació de França i la Barceloneta. El derelicte, de mitjan segle XV, es va batejar amb el nom de Barceloneta I
Un pont de mar blava
El consolat de Mar i el comerç marítim al Segle XV
Els homes de mar catalans van obtenir privilegis per gestionar amb autonomia el tràfic marítim a través, primer, de la Universitat dels Prohoms de Ribera l’any 1258 i, vint anys més tard, a través del Consolat de Mercaders. A mitjan segle XIV va sorgir el Consolat de Mar amb seu a la Llotja, un edifici públic i emblemàtic on es reunien i negociaven mercaders i comerciants. Dos cònsols i un jutge representaven a ultramar els interessos del comerç català i resolien les querelles segons l’adaptació local del dret marítim implantat a tot el Mediterrani. Barcelona va obtenir els privilegis reials per nomenar cònsols ultramarins a l’estranger i tutelar directament la seva expansió comercial. Al segle XV ja n’hi havia més d’una vuitantena, comptant-hi els cònsols mallorquins
- 1. Galera
- 2. Vaixell
- 3. Barques
- 4. L’escullera del port
- 5. Magatzem de mercaderies
- 6. Vaixells fondejats
- 18 de 797. La Porta de Mar
- 8. El baluard de Llevant
- 9. El baluard de Migjorn
- 10. El baluard de Ponent
- 11. Passeig sobre la muralla
- 12. Drassanes Reials
- 13. El Morrot
- 14. Rec Comtal
- 15. El Porxo del Forment i la Llotja
- 16. L’església de Santa Maria del Mar
- 17. El convent de Sant Agustí
- 18. L’església de Sant Pere de les Puel·les
- 19. Les Rambles
- 20. Els Estudis Generals
- 21. Raval
- 22. L’hospital de la Santa Creu
- 23. L’església del Pi
- 24. La Seu
- 25. El Palau Reial
- 26. Horts de Sant Bertran
- 27. La serra de Collserola
- 28. El monestir de Pedralbes
- 29. Sarrià
- 30. El puig d’Ossa
- 31. El pla de Barcelona
- 32. La vall del Llobregat
- 33. El delta del Llobregat
- 34. La serra del Garraf
- 35. El Montseny
La Façana Marítima
(Segona Meitat S XVI)
La ciutat des de la façana marítima un capvespre de l’any 1563
Vista de la façana marítima de Barcelona (1563). Anthonis van den Wijngaerde. ÖNB
Durant la segona meitat del segle XVI, després de la Guerra Civil catalana, l’escassetat de blat i les epidèmies de pesta van fer estralls a Catalunya i Barcelona. La integració del país a la monarquia hispànica i l’imperi dels Habsburg, seguit de l’absència dels reis, la castellanització de la noblesa i la consegüent pèrdua de la capitalitat política de Barcelona, van provocar un període de lenta decadència. La capital, però, com a important port de comerç marítim i centre de les armades mediterrànies de l’emperador Carles V –sobretot arran de l’expedició a Tunis del 1535- guanyava població.
El Descobriment
Tot excavant un pàrquing sota una estació de tren, apareixen un baluard, un moll i un vaixell.
L’agost de 2006, la construcció d’uns edificis d’habitatges en els terrenys d’una antiga estació de rodalies, al costat de l’actual estació de França, va anar acompanyada d’una intervenció sota la supervisió del Servei d’Arqueologia de Barcelona. S’hi van descobrir 20 de 79 les restes de la primera escullera del port (1477-1487) i del baluard de Migjorn (1527), i els soterranis del dipòsit comercial (1862) del port projectats per l’enginyer Josep Rafo.
L’edificació incloïa tres plantes d’aparcament subterrani i l’excavació va haver de baixar per sota del nivell de mar. Uns pous bombejaven l’aigua salada per poder treballar a fondàries superiors als set metres. En aquest context, el maig de 2008 s’hi va trobar un derelicte medieval. Un derelicte són les restes d’una embarcació, i del que aquesta contenia, després d’haver estat abandonada. Per la ubicació, els arqueòlegs el van batejar com a Barceloneta I. Va ser trobat en posició horitzontal a cinc metres de profunditat, amb el folre exterior a la vista i la banda interna oculta.
Com que el derelicte sempre havia estat amarat d’aigua salada, els processos d’alteració s’havien alentit. La manca d’oxigen va permetre la conservació de la fusta i d’altres materials orgànics com fragments de corda, peces de cuir o restes vegetals que en altres condicions haurien desaparegut. Malgrat que el seu aspecte es preservava força bé, el conjunt havia perdut bona part de la seva consistència original.
El pas del medi subaquàtic a la superfície en poc temps representava un risc de conservació i va caldre remullar repetidament les restes durant tota l’excavació. Si bé una part s’assentava sobre un llit de llims estables, l’altra ho feia sobre sorres que s’escolaven a causa de l’abocament continu d’aigua. Assegurada l’estabilitat amb la col·locació de bosses plenes de sorra, les restes es van documentar amb la major rapidesa possible. Després es va procedir al desmuntatge de les peces, l’embalatge i el trasllat al Centre d’Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (Girona).
Fotografies de Mikel Soberon, Pere Vives, R. Piera. SAB
El primer port de Barcelona
La història del primer port artificial de Barcelona
Tot i l’activitat marítima, no va ser fins a mitjan segle XV que el port de Barcelona es va dotar d’un moll artificial. Només havia tingut alguns ponts de fusta construïts ocasionalment com a embarcadors. De fet, no li calia perquè ja disposava d’un moll natural, les tasques.
Rafaela Puig va dibuixar el primer moll artificial del port de Barcelona el 1616. BNE
La continuïtat d’una tradició
El llibre que recupera el fil de la història
Després d’un període d’estancament econòmic a partir de mitjan segle XVI, el dinamisme recuperat a principi del segle XVIII es veu aturat per l’esclat de la Guerra de Successió i la derrota de Catalunya. És a final d’aquest segle quan l’il·lustrat historiador, militar, filòleg, estudiós de l’economia marítima i polític Antoni de Capmany i Montpalau (Barcelona, 1742 – Cadis, 1813) escriu les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de la antigua ciudad de Barcelona, llibre publicat a Madrid el 1779. L’obra de Capmany va ser una aportació cabdal a la història econòmica de Barcelona i representa una de les fonts fundacionals que van donar l’impuls a la creació del port modern durant la segona meitat del segle XIX. Els temes que va analitzar i relacionar en el seu treball són la marina de guerra i el poder naval, la marina mercant i el comerç, i les “arts útils” o sectors productius de la ciutat.
Dibuix de José Camarón. Gravat per Pasqual Pere Moles el 1779 per a la coberta de les Memorias históricas d’Antoni de Capmany.
Escut de Barcelona amb la representació de la ciutat, el port i les Drassanes Reials. Als costats, el déu del comerç, Mercuri, i el déu de la guerra, Mart, són l’al·legoria del poder econòmic de la ciutat.
Dibuix de Pere Pau Montaña. Gravat per Pasqual Pere Moles per il·lustrar la primera part de les Memorias históricas, titulada La Antigua Marina.
El port de Barcelona el 1779 amb nombrosos vaixells que mostren la seva important activitat. En primer terme, el far, construït el 1772, indica l!entrada a les aigües interiors.
Dibuix d’Antonio Carnicero. Gravat per Pasqual Pere Moles per il·lustrar la tercera part de les Memorias históricas, titulada Las Antiguas Artes de Barcelona.
Representació del sector tèxtil com a “art útil” o sector productiu de la ciutat sobre un fons que mostra el comerç marítim
El port abans del port modern
Il·lustrat per l’arquitecte, dibuixant i litògraf bretó Alfred Guesdon (1808-1876)
Les millors imatges que representen el port i la façana litoral de Barcelona a mitjan segle XIX es deuen a l’arquitecte, dibuixant i litògraf bretó Alfred Guesdon (Nantes, 44 de 79 1808-1876). La vista reproduïda presenta el port en primer terme. S’hi poden veure els elements de la infraestructura, les instal·lacions i l’activitat portuària. Tot i el creixement de l’activitat, el port era encara una infraestructura menor.
Litografia publicada el 1856 dins la col·lecció L!Espagne a vol d!oiseau. L’obra original és del 1854 i va ser dissenyada per Alfred Guesdon. AHCB
- 1. El moll Nou, construït entre 1816 i 1822
- 2. Farola per assenyalar l’entrada del port
- 3. Magatzems i factoria de Talleres Nuevo Vulcano
- 4. Espigó interior amb el far de 1772
- 5. El moll Vell, més endavant anomenat de la Barceloneta
- 6. Grua o machina per elevar grans pesos i arborar vaixells
- 7. Mercaderies sobre el moll
- 8. Petits magatzems a la platja interior del port
- 9. Petit embarcador de passatgers, construït el 1849
- 10. Draga de vapor
- 11. Vapor remolcant tres barcasses
- 12. Dues barques de mitjana
- 13. Vapor descarregant sobre barcassa
- 14. Veler remolcat per dues barques a rem
- 15. Vaixells atracats de popa al moll Nou
- 16. Vaixells fondejats davant el moll Vell
- 17. Taller de mestre d`aixa
- 18. Barques pescant
- 19. Portal de Mar
- 20. Barceloneta
- 21. Horta de Sant Bertran
- 22. Drassanes Reials
- 23. Muralla de Mar
- 24. Plaça Duc de Medinaceli
- 25. Santa Maria del Mar
- 26. Rambles
- 27. Indústries de vapors del Raval
- 28. Església del Pi
- 29. Catedral
- 30. Palau Reial
- 31. Passeig de Gràcia i Camps Elisis
- 32. Ciutadella
- 33. Plaça de toros de la Barceloneta
Epíleg
El port i la ciutat
La Carta Històrica de Barcelona visualitza l’evolució de la ciutat i del seu litoral a redós de la intensa activitat comercial i portuària que, a mitjan segle XV, culminava amb la creació del primer moll de Barcelona. Des d’aleshores, el port ha esdevingut la principal infraestructura i motor econòmic de Barcelona i Catalunya. El Barceloneta I evidencia i evoca l’intens tràfic marítim medieval. El primer moll, al seu torn, va ser la base inicial del port d’època moderna, el nucli principal de les reformes de final del vuit-cents i, 150 anys més tard, del port contemporani. Un port del segle XXI que ens connecta amb el món com també ho feia més de 600 anys enrere.
Carta Històrica de Barcelona:
Evolució cartogràfica del litoral, la façana marítima i el port de Barcelona
Crèdits i Agraïments
El Port de Barcelona es compromet amb el patrimoni i la història de Barcelona i de Catalunya i treballa per a la seva conservació i difusió.
La realització d’aquesta exposició s’ha fet en col·laboració amb el Museu d’Història de Barcelona.
Antoni Gelonch, Escriptor
(Casa Padellàs, 10 de març de 2021)
Fonts documentals
El Port de Barcelona, De la creació de la Junta d’Obres a l’actualitat 1869-2019, de Joan Alemany. Autoritat Portuària de Barcelona, 2019.
Barcelona, capital mediterrània – La metamorfosi medieval (s. XIII-XVI). Llibret de sala núm. 30. MUHBA, 2019.
Barcelona, port mediterrani entre oceans. El testimoni del vaixell Barceloneta I. Llibret de sala núm. 33. MUHBA, 2021.
Carta Històrica de Barcelona. Document cartogràfic. MUHBA.
Fons gràfic i multimèdia
Arxiu de l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB)
Arxiu Fotogràfic de Barcelona (AFB)
Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB)
Filmoteca de Catalunya (FC)
Imatge procedent del fons de la Biblioteca Nacional de España (BNE)
Österreichische Nationalbibliothek (ÖBN/WIEN)
Servei d’Arqueologia de Barcelona (SAB)
Producció
Autoritat Portuària de Barcelona
Departament de Patrimoni
Barcelona, maig de 2021
